3.5

Doncs ens haviem quedat quan Curial li dona un braçalet a Laquesis.Resulta que el rei d'Aragò també s'encontraba en el torneig i aquest va tindre diversos troimfs amb l'ajuda dels seus cavallers dels escuts negres.Van vencer al duc d'Orleans i a molts més i Curial també va estar amb els vencedors,ja que es va fer molt amic del rei,finalment el torneig es suspén ja que un fill del rei de França es trobava malalt,
Festa torna amb la seua senyora,Güelfa i aquesta mana a Curial a París,on lluita amb el cavaller Sanglier  qui rep l'ajuda d'un cavaller anomenat Guilillalmes de la Tor,i Curial ho fa amb Aznar,el duel finament es detingut a petició del rei de França.Sanglier es fa ermità i religiós ,i Aznar es casa amb la germana de Guillerm.
Dos ancians de Monferrat van a Paris per a vore una opció de casament de Guelfa i retornen dient que Curial es troba totalment enamorat de Laquesis a causa d'aquest Güelfa retira el favor a Curial i aquest cau en una profunda depressió. Laquesis s'acaba castant amb el duc d'Orleans i s'oblida per complet de Curial.
Després que  Güelfa li diu a  Curial que no el vol veure, ell marxa del país i s'embarca de viatge pel Mediterrani. Però quan finalment havia decidit tornar a Motferrat, l'embarcació en què anava naufraga i van a parar a les costes mores, on tots els mariners moren menys ell i un altre, que es deia Galceran de Medion.Ambós acaben treballant en un hort com a escalaus.Berenguer rebia més comida ja que Fátima ,la dona del senyor de l'hort,es trobava enamorada d'ell.A la mateixa vegada al filla del Fàraig s'enamora de Curial qui es fa anomenar Joan.
La bellesa de  de la filla de Fàraig arriba a les orelles del rei i aquest la fa cridar,aquesta diu que no vol ser la muller del rei sino d'un altre (Curial)i aquesta s'intena suicidar ,el rei creu que va ser Fàraig qui li va voler fer mal i li talla el cap a aquest.Finalment  aquesta recobra un poc la seua salut al besar-se amb Curial.Curial i Berenguer acaben sent   allibertats dels ferros. Aleshores, quan veuen que Camar ja està recuperada, la volen casar amb el rei, però com que Curial li ha dit que no pot estar amb ella, es suïcidà. Curial es portat  davant del rei i el fan lluitar contra un lleó, per petició de l'ambaixador aragonès. Curial i  Berenguer son finalment allibertats,ja que Curial va acabar vencent al lleó. Güelfa reconeix Curial però no vol saber res d'ell, i per això Curial marxa a un combat contra un cavaller a Anglaterra i després a la guerra contra els turcs a Alemanya, on els seus exèrcits guanyen.
Es celebra un torneig a Santa Maria del Puig i es van tots cap allà,Curial al principi es disfrassa però al dia següent acaba vestint-se amb els millors robes del món i li prega a Güelfa davant de tots que el perdonase,Curial en el torneig venç a tothom i acaba emportant-se el bastó de l'anomenava el millor cavaller del món,aquest acaba casant-se amb Güelfa i Laquesis mira aquestes celebracions amb molta enveja.


El llibre acaba amb la frase 'Explicit Deo gracias'

3.4

Els tres cavallers ,que van combatre amb Curial contra Boca de Far,parteixen cap a Catalunya i Curial els acompanya part del camí.
Curial torna a Montferrat i espera que Güelfa li done permís per a anar al torneig de Melú,aquesta li diu que si, però no li dona alegria ja que li encomana que vaja amb la seua donzella,Arta(Festa) i que no li diga el seu nom a ningú, i a més que Arta tinga en cura que Curial no es junte amb Laquesis i que aquesta s'adone com actuen les dones al voltant de Curial.
Festa parteix amb Curial i la seua primera parada es a un monestir ,on les monges i abadesses es riuen de Festa i alaben a Curial.Van seguir el seu camí i Curial va tindre que combatre amb diversos cavallers ja que Festa es molt guapa i segons les lleis de cavalleria una donzella que ''pertanyia'' a un cavaller pot passar a pertànyer a un altre si aquest venç al primer en batalla.
Curial també es troba amb uns cavallers aragonesos que es van assabentar de la bellesa de Festa i volien ver a aquesta,acaben anant junts cap a un hostal i de camí a Melú es troben amb un herald que busca a un cavaller anomenat Curial de part de Laquesis,una criada d'aquesta li dona un carta  i uns presents tornant-li aquest un braçalet d'or sense saber-ho Festa,ja que aquesta li va dir que no li dona-se en retorn rés.

Doncs en aquesta part m'ha sorprès bastant la manera que te Curial d'actuar ja que diu que si a quasi tot el que li diu Festa,Güelfa i la meitat de personatges i no parla quasi res,pareix un personatge inanimat,la veritat es que es pareix a la manera d'actuar del meu germà Daniel,ja que aquest diu que si a tot el que la meua mare diu e inclòs diu que si a les coses que la meua mare diu que tinc que fer jo quan dic que el faré en una estona

3.3 Jo estudie,vosaltres viatgeu

Doncs avui m'he passat el dia estudiant amb el meu germà, i que fan els meus pares i la meua germana? Enviar fotografies de Roma i Londres,i a més a més un dels meus germans ha vingut a Elx per què ja ha acabat els exàmens i s'ha passat tot el dia rient-se de nosaltres.Fins i tot els vaig dir que volia estudiar bioquímica en l'autonoma de Madrid, i ni em van fer cas,si ho se ,es molt trist.
A més els meus pares abans de anar-se ens van preguntar si volíem anar i nosaltres vam dir que no per els exàmens ,i damunt de tot el cap de setmana següent  tots estaran a Madrid.No puc esperar a les vacances!

Imatges cortesia dels meus pares i de la meua germana .

3.3 CURIAL I GÜELFA

Doncs avui parlaré un poc del que he llegit de Curial i Güelfa.

El llibre comença relatant la infantesa de  Curial,diu que  va nàixer en una família pobre però honrada,el seu pare va morir i ell va decidir buscar un poc de sort i es va ofreixer com servent al marques de Montferrat .La germana del marqués es casa amb el senyor de Milà i aquest li dona la mà de la seua germana,Andrea,al marqués. Güelfa,germana del marqués queda viuda i decideix buscar a un enamorat en secret sense que ningú ho sàpiga i elegeix a Curial com a amat,comencen una relació amigable al principi i Güelfa es declara rebent una resposta positiva a la seua declaració per part de Curial.Uns ancians envejosos parlen amb el marqués sobre la seua germana i Curial,aquest al principi s'enutja però al parlar amb Curial decideix deixar-ho passar advertint-li que no pot anar a la cambra de la seua germana.Els enamorats tenen que separar-se quan Curial,que rep diners de Güelfa mitjançant Melcior,decideix acompanyar a Jacob de Cleves a protegir el honor de la duquessa de Àustria a qui havien acusat de adulteri amb ell.Arriben a Àustria on derroten als dos cavallers que havien dit allò de la duquessa (no podia ser d'una altra forma).Güelfa trista al no rebre noticies de Curial decideix  retirar-se a un convent, i a Curial a Àustria se li ofereix la mà de Laquesis,una donzella molt bella, també se li invita a un torneig a Anglaterra.Curial torna a Montferrat i té que lluitar amb un cavaller anomenat Boca de Far que vol pretendre a Güelfa,aquestos tenen un duel i Curial,com es de costum,es el vencedor.


Doncs primer de tot tinc que dir que el llibre es bastant ràpid de llegir comparant-ho amb el que pensava que tardaria en llegir.En aquest llibre tot està idealitzat i perfecte,tot es soluciona amb molta rapidesa i això no m'agrada rés, les coses en la vida reial no es solucionen tan fàcilment i m'imagine que en l'edat mitjana tampoc era d'eixa manera.No m'agrada rés que Curial es troba  impedit de fer moltes coses perquè s'acorda de Güelfa,en veritat pareix un robot perfecte que intenta actuar i després es retracta perquè s'acorda de la seua ''verdadera estimada'',les persones cometen errades i crec que els personatges d'un llibre també poden fer-ho,amb això dit queda clar que es un llibre representatiu cavalleresc de l'edat mitjana amb els ideals de cavaller perfecte i tot idealitzat.Curial s'esforca per a pujar d'escala social i sense ajuda dels diners de Güelfa crec que allò seria quasi impossible,Güelfa es preocupa bastant per Curial i fins i tot  pareix la seua mare en el sentit de tanta preocupació.Parlant de mares,supose que Curial li haurà fet una visita a la seua mare després de tot el temps des de que s'ha anat de casa

3.2 Ganes de viatjar

Doncs he de dir que últimament tinc ganes de viatjar tot arreu el mon,veig imatges en internet de llocs meravellosos i l'únic desig que tinc es anar i conèixer nous llocs.Per això el que mes vull es tindre díhuit anys,per què ara si viatge ho faig amb algú dels meus germans ,no hi ha molt problema,però el que passa es que a vegades estan enfadats amb mi i em diuen que jo no iré o alguna cosa aixina,i en veritat envege la quantitat de llocs als quals han anat els meus pares i els meus germans,si tan sols diu que el meu pare ha visitat desset  països més o menys.A mi hem sorprèn la seua energia ,té com 60 anys ,crec (no em sé l'edat exacta del meu pare,però recorde que quan anava al collegi li deia als meus companys que ell era el meu iaio) i no para en ningú moment.

Durant aquestos primers dies de vacances he fet una llista dels països o ciutats que tinc que visitar abans de morir,no son pocs ni rés.(Fins i tot tinc l'aplicació de kayak per a buscar viatges barats per a estiu)

 

I parlant de viatges segurament m'aniré amb la meua família i el meu cunyat (que ve d'acoblat)a la platja la pròxima setmana i després a Madrid ,i si,ja tinc fets els deures de vacances,tan sols em falta llegir els llibres  i estudiar per a física,per què la veritat no he entès rés de rés en les classes.

3.1 BENDITES VACANCES!

Doncs per fi tinc vacances de setmana santa,feia en falta els dies en els que em tenia que alçar  a qualsevol hora i no importava si em quedava dormida per que no tenia classes (això de quedar-me dormint a primera hora es va fer habitual l'ultima setmana de classes,però no ho feia aposta amb el meu germà,simplement estaven tan cansats d'estudiar fins a tard que no escoltàvem el despertador).
Doncs aquesta setmana vaig anar a bastants processions i he de dir que es la primera volta que vaig en els deu anys que he estat a Elx,i m'he adonat que no fa falta ser religiós per a anar,sinó que es tracta d'una cosa cultural.Us deixe dos  fotografies de les processions.

A més a més per fi m'he fet un carnet de biblioteca i he aconseguit el llibre de Curial i Güelfa  (del qual faré comentaris i petits resums en aquest bloc )

 Bona nit 

2.8 Opinió final

Primer de tot vull dir que estic molt agobiada,demà es l'últim examen d'avaluació que tenim,em falten preguntes que va dictar el professor,i em diuen que serà molt difícil,a més he estudiat menys que per al exàmen del primer trimestre i segurament em quedaré estudiant fins a que me'l sepa del tot.Doncs dit això comence amb la meua opinió

Les cendres del cavaller és una novel-la (no sé posar dièresis amb aquest ordinador)que relata la biografia de Joanot Martorell,l'autor de Tirant lo Blanch,des de els dèsset anys,més o menys,fins a que mor.L'autor d'aquest llibre,Silvestre Villaplana, el redacta en forma de carta i sincerament trobe que es una molt bona forma de fer-ho i bastant original,ja que el normal seria escrivir-ho en primera persona i ja està.Es un llibre bastant entretingut i a la vegada un poc pesat de lleigir,ja que a vegades descriur molt les coses,al principi aquest em va agradar bastant ja que feia que imaginase les coses tal qual es trobaven escrites en el llibre,però al llarg d'ell es fa cansador.Aquest llibre també inclou bastant fets histórics,i malgrat que de la história quasi sols em va agradar quan estudiàrem la primera i la segona guerra mundial, trobe que aixó fa que el llibre siga més complet del que  ja era.A mesura que Joanot va contant el que li passa també va fent recordatoris del passat,sobretot de l'època en el que es trobava a Anglaterra,ja que en mig dels seus dies va tenir molt problemes amb la reina i amb la seua ex-amant i recorda aquells dies quan no tenia tantes preocupacions.
Els temes d'amor i honra es poden ver reflectats també com un tópic típic d'aquells anys,l'honra simulada i els nobles amb els que es troba Joanot al llarg del llibre demostren que la imatge era més important que la verdadera intencíó o la verdadera personalitat de la persona.
En resum,m'ha agradat molt aquest llibre ja que combina molts tópics en una història.

Doncs dit això espere que tingueu una bona nit,perquè jo no la tindré.L'únic que vull es que arribe el cap de setmana per a dormir tot el dia(Aixó de queixar-me se'm dona de maravella)

Filosofía allà anem!

2.7

Doncs la   relació amb Agnes es va acabar .Aquesta i el seu marit van fer  presio i van aconseguir que despret de molt jutges i de moltes injusticies fetes als Martorell es quedaren sense terres. Durant aquest periode,Joan va estar varies vegades empresonat com si fora un delincuent i va haver de fugir moltes vegades amb el propósit de no ser atrapat per la reina també.
Quan al cavaller no li quedava rés ,va rebre una carta d'Anglaterra mitjançant el seu bon amic Beauchump dient-li que la seua estimada Elisabeth estava a punt de morir i volia ver-li abans de fer-ho,Joan no va duptar en ningún moment d'anar a Anglaterra i es va embarcar quasi enseguida ja que tampoc tenia un perqué de quedar-se a València.En Anglaterra va estar amb Elisabeth durant els seus últims dies i quan aquesta va morir va acompanyar uns quants dies al seu amic Beauchump que ja havia perdut el poder que tenia en la època en la que es van coneixer.Al tonrar Joanot a la seua ciutat va anar a la casa d'uns bons amics d'ells i finalment va decidir allotjar-se a la casa de la seua germana Damiata,a la qual no li feia molta gràcia que es quedase amb ell,la seua mare va morir i cansat ja de tant plet encontra d'ell i Galceran  va a Nàpols a lliutar amb el rei ,Joan es va fer molt amic del nebot del rei, Carles de Viana princep destronat pel seu pare del regne de Viena.Poc despres el rei Alfons va morir i va deixar la Corona al seu germa i pare de Carles, Joan II, i Nàpols al seu fill bastard Ferrant.Carles i el seu sèquit,amb Joan,van anar a Sicília on van estar durant molt de temps i finalment set anys després de no haver estat en la península tornen.Es instal.len a Barcelona on el príncep Carles fa que la cultura torne a renaixer,i es tinga molt en conta la poesia,el  art i la  lliteratura.El príncep Carles es empresonat per ordres del seu para amb Joanot i uns quants homes més,El rei Joan II decideix posar al seu fill en una altra càrcel i finalment el allibera per les presions que van fer els nobles i el parlament.Carles de Viena mor i Joanot torna a la seua ciutat,es queda a casa de Damiata,i finalment mor dient-li al seu amic que per fi enten unes paraules que li va dir Beauchump i s'adona que un dels fills de Elisabeth era d'ell.Li demana a Martí Joan de Galba que cuide al seu llibre 'Tirant lo Blanch' com ell ho ha fet i dient-li que reconeix que la època dels cavallers ha mort .


Doncs la veritat com he dit aquest llibre m'ha agradat molt per que al voltant d'un tema,la biografia de Joanot Martorell, parla de molts en general,para d'amor,parla de batalles,parla d'honor,parla de hipocresía i moltes coses més.
A pesar de que el llibre a vegades es massa cansador de llegir hi ha parts que opaquen aquest sentiment i fan que siga més entretingut.Em sorprén bastant,per eixemple,el comportament de les dones en aquest llibre,podem veure la evolució de Damiata ,d'una xiqueta enamorada que acava convertint-se en una prostituta  perqué  ningú vol casar-se amb ella,i la veritat no m'estranya perqué en aquella època  ,supose,el més important eres les aparences.Personalment crec que en aquesta situació i en la de Agnes ,l'amant de Joanot,es pot veure reflectat que el amor a vegades fa que no penses amb cordura i que perdas la raó simplement per una persona,i que tota la teua existència,per a dir-ho d'alguna forma,dependa de l'home.També pense que el comportament d'Agnes al reaccionar quan Joanot la va deixar es deplorable i infantil,pense que eixa forma d'actuar per a una persona que es suposa es noble i sap com comportar-se no té cap sentit,pense que Agnes sabia el que li esperava al fer-se amant de Joanot.Però a la meteixa vegada se,no per experiència propia,que quan a una dona li humilien i li deixen com si no fóra res  tendeix a actuar de formes,a vegades, paregudes.

2.6

Ací us deixe unes quantes fotografies de la setmana passada quan vaig anar a Lisboa amb els meus germans

Vaig coneixer a Jesús Callejas en l'aeroport de Portugal

2.5

Doncs m'havia quedat en l'altra entrada quan la donzella de Lady Elisabeth li diu a Joanot que li ajudaria a encontrar-se amb la seua ama,i això fa,Lady Elisabeth i Joanot són amants.Finalment Joanot es nomenat cavaller pel rei gràcies a la seua magnífica actuació en el combat persona a persona,rep una carta que li desagrada molt dient que Montpalau li ha donat diners a la seua germana per a recompensar-la i per a que el duel no es portara a terme,Joanot,munta en còlera i decideix finalment tornar a casa.Van ser atracats per uns pirates en el vaixell ja que estaven viatjant amb un mercader molt ric.Quan finalment arriba a casa,el primer que fa és negociar el casament de la seua germana,Isabel,amb Ausiàs March,va tenir que lliurar-li a aquest diners que va aconseguir a Portugal i moltes terres.Aquest matrimoni dura poc ja que Isabel mort finalment en Setembre (es van casar a febrer,més o menys).L'avi de Joanot també mor i li van deixar uns quants territoris i també deutes.Arriba la plaga a la Comunitat Valenciana.
Joanot es fa ara amant d'una altra dona anomenada Agnés i que es cosina del rei de Portugal.


Primer de tot dir vull com he dit anteriorment el que més m'està agradant en aquest llibre és l'ambientació , la descripció.També m'agrada molt la història ja que la vida de Joanot Martorell es bastant interessant,jo no sé com ha tingut temps de fer tanta cosa,si als desset anys més o menys es va  a la guerra,i jo aquí que no faig rés més que intentar sacar bones notes (cosa que no em ix massa bé),però supose que això es per l'època en la que està ambientada el llibre, una època que no m'agrada del tot,ja que es tot massa estructurat,les dones aristocràtiques han de ser d'una manera i els homes d'una altra,no m'agrada massa el ordre,jo personalment preferisc una època en la que les persones puga'n ser reialment com són o pugen actuar com ells vulguen,això tampoc passa ara,la hipocresia i falsedat abunden en moltes persones i això no l'aguante,si et cau mal una persona doncs d'acord però no et faces el seu amic o amiga,no fa falta,simplement passa d'ell,a mi em diuen que quan em cau mal una persona se'm nota de seguida,també quan conec a persones els meus pares diuen que em comporta d'una manera antipàtica,però jo no crec que siga d'eixa manera ,simplement no tinc per què ser simpàtica amb una persona que no veuré en molt de temps ,que no siga simpàtica no significa que no siga educada i parle el necessari.Es podria dir que el meu caràcter es molt cambiant ja que puc estar de bastant bon humor i al minut següent estar cabrejada amb algú.

Doncs he arribat,crec,fins a la meitat del llibre.El vaig llegir el diumenge quan em tornava de Portugal,i justament estava llegint la part de les dones d'eixe país,que diu Joanot que són massa brunes i peludes,lo de brunes es veritat però de peludes no estic segura del tot malgrat que hi ha molta gent que diu que això  és veritat ,al meu germà Daniel no li van agradar gens les portugueses ,diu que son lleges,a el personalment li encanten les dones de Suècia.
Aquest cap de setmana pugaré una altra entrada i finalment faré un comentari .

2.4

Doncs començaré fent un petit resum del que he llegit fins ara i després faré també un petit comentari.Tot comença quan Joanot Martorell es troba a punt de morir,li escriu una carta a un amic d'ell dient-li la seua situació i que vol contar-li la seua historia,perquè el considera un bon amic.
Aquesta narració comença en la seua adolescència,quan té que acompanyar al seu pare a lluitar amb les forces del rei Alfons ja que la família Martorell havia perdut bastants privilegis a causa del bon tracte que li van donar a la mare del candidat vençut per Ferran.
Joanot i tots els soldats del exercit de Alfons pensaven que anaven a guanyar i estaven segurs de si mateixos ,però les coses no ixen com ells pensaven,es van tindre que retirar de la batalla perquè el exercit contrari els va sorprendre .El pare de Joanot el deixa com hereu i no al seu germà i finalment mor.
Quan Joanot arriba a la seua ciutat té el deure de restaurar el benestar familiar i poc a poc ho fa,però té complicacions quan la seua germana,Damiata,li conta que el seu pretendent a qui es va entregar en cos i anima  li va enganya,Joanot munta en colera i el reta a un duel a mort.La reina ho impedeix i finalmente el rei d'Anglaterra accepta que el duel tinga lloc en les seues terres.Joanot viatja a Anglaterra,on coneix al rei (que està un poc boig) qui li diu de participar en uns torneigs que tindran lloc a la seua cort,Joanot accepta.Al mateix temps que es troba a les corts Joanot es enamora de Lady Elisabeth,qui es una noble de la cort compromesa amb un duc bastant important. Finalment  Joanot ''perd'' l'ultima ronda del torneig (per a no posar en compromís a Lady Elisabeth,ja que era costum  en els torneigs que el guanyador triase a la dona més guapa del torneig ) i la donzella d'aquesta pot ajudar a que Joanot i Lady Elisabeth es trobaran a soles.


Doncs com he dit anteriorment aquesta part  malgrat que la introducció i descripció del camp de baralla al principi siga bastant cansin i repetitiu m'ha agradat bastant,ja que hi ha bastant descripció de llocs i de personatges,aquesta es  bona cosa per a mi  ja que fa que t'imagines d'una manera més nítida als personatges i els llocs on es troba cadascú.També m'ha agradat bastant el fet que malgrat que el narrador parle en primera persona,hi ha més descripcions de llocs que  de sentiments i de coses que passen per la seua ment.


Intentaré escriure aquest cap de setmana,però no sé si podré fer-ho ja que demà em vaig a  Lisboa,i també tinc que estudiar per als exàmens de la setmana que ve.

2.3

Bona nit,primer de tot he de dir que aquest cap de setmana ha sigut bastant intens  respecte als estudis,sobretot de biologia,m'agrada bastant el que estem donant en eixa assignatura sobretot per que entenc tot,si no entenguera  rés de rés segurament no m'agradaria ,això em passa amb matemàtiques,que últimament no entenc el que estem donant en classe i a més a més el examen està a la volta del canto,supose que em tendré que posar una tarde exclusivament amb matemàtiques,aquest trimestre m'estic posant més les pilles,ja que quan estudiava el trimestre em posava a pensar en el que anava a fer en les vacances,ja ho tinc quasi clar,en setmana santa segurament m'aniré a Madrid,i quan acabe el curs (si no em queda ninguna) m'aniré a Barcelona la mateixa setmana quan acabe ja que tinc entrades per a anar a veure un grup (Maroon 5 )amb una amiga de Barcelona,en juliol vull anar-me a Itàlia, i en agost segurament a Mallorca,i en setembre a segon de batxillerat (quina il·lusió).

Parlant de plans de vacances,el pròxim cap de setmana em vaig a Lisboa,em fa moltíssima il·lusió ja que mai he anat abans,vaig amb els meus germans,supose que podem dir que es un regal dels meus pares per el meu aniversari (que es el pròxim dilluns)òbviament em portaré els llibres i estudiaré per la nit quan arribe al hotel,m'he proposat en aquest trimestre intentar sacar més nota que l'anterior,ja es veurà el resultat.

Doncs el meu pare ja ha tornat de Xile,i la veritat es nota bastant sobretot en la menjar,em recorde que quan estaven sols menjaven quasi tots els dies pizza,patates fregides,hamburguesa,kebab...I ara cada dia un menjar diferent i boníssim,el meu pare es el millor dels millors,el mateix dia en el que va arribar es va posar a fer les seues diligencies i tot allò,jo no se com mai mostra si es troba cansat o no,sempre pareix que esta bé,mentres que jo em queixe per que estic cansada a vegades d'estudiar i això es l'únic que tinc que fer .
Dit tot allò,aquesta setmana escriuré ja una entrada sobre el llibre ''Les cendres del cavaller',que per el que estic llegint m'està agradant bastant.

2.2

Doncs,avui vaig a parlar de la meua ' època obscura ' ,la veritat no em sent molt orgullosa d'eixa etapa de la meua adolescència.I amb  'època obscura no em refereix a si vaig ser una xunga o una emo o alguna cosa relacionada amb tot allò,em refereix a l'època en la que em trobava més que boja per un grup musical d'adolescents de gran Bretanya i Irlanda,si,ho reconeix vaig estar dos o tres anys sent una fan de 'One Direction' i ara mateix mire com em comportava i em dona molta vergonya,no parava de parlar d'ells,em sabia els seus noms enters,les seus cançons de la a a la z,la data dels seus naixements (i això que no sabia els dels meus germans i els meus pares) ,coneixia moltíssims fets sobre ells i estava quasi tot el dia pensant en ells, fins i tot vaig a arribar a plorar moltes vegades per ells(cosa que avui en dia no feria ni boja)per exemple,vaig plorar  una barbaritat quan la meua mare em va dir que no em deixava anar al concert d'aquest grup,i vaig plorar més encara quan ella  es va començar a riure perquè jo estava plorant,també em recorde que quan van estrenar una pel·lícula d'ells en el cine vaig acabar molt trista perquè deia que mai els anava a conèixer ( Em vaig retocar uns pantalons amb coses relacionades amb ells,una camiseta amb ells també i em vaig posar a la cara 1D per a anar al cine a vore la peli)La meua oradura era molta  .En les xarxes  socials no parava de parlar d'ells,estava a tota estona escrivint, i molta gent em va fer unfollow o em deia que si no deixava de parlar d'ells em deixarien de seguir en Twitter. Pfff,em recorde  d'eixos moments i que em donen ganes de riure de lo il·lusa i boja que vaig ser,em vaig gastar més de cent euros en coses d'ells,en llibres,CD's,revistes,camisetes amb cares d'ells ,etc...

També vaig estar en bastants grups de WhatsApp on no deixàvem de parlar d'ells tampoc,em vaig fer ''amiga'' de moltes xiques amb els meus mateixos gustos i dic amiga entre cometes perquè la veritat ara mateix no tinc ni idea on es troben i tampoc que passa amb elles (tampoc m'interessa)
El pitjor  de tot això es que tothom em deia que desprès s'hem passaria i jo deia que no,que no,que això era un sentiment o una cosa aixina,que jo els voldria per sempre perquè blablablabla (Ara mateix m'estic rient escrivint tot això)Tinc que donar-li la raó a eixa gent,perquè a pesar de que odie donar-li la raó a la gent,ells tenien raó i molta.Ara quan em recorde de la meua obsessió per ells i estic amb la meua família tots es riuen i em diuen que vaig ser ridícula.

Liam era el meu favorit,i per això em pensava que era la millor fan 

Alguns dels discs que tinc d'ells

Em vaig gastar com vint euros per aquest llibre,amb això ara mateix em podria anar de compres

Aquest es el regal que em va portar el meu germà quan va anar a Londres i li vaig dir que em portase alguna cosa d'ells

Doncs dit tot allò,diré que ara mateix els respecte i respecte a totes les xiques que estaven com jo ,però crec que a elles com a mi també se'ls passara.De vegades escolte la seua musica i m'agrada,però no es com abans que m'agradava tot el relacionat amb ells.

Espere que tingueu un bon dissabte.

2.1

Hola,que tal us trobeu vosaltres?

Primer de tot volia demanar disculpes per no haver escrit en molt de temps i vaig pensar que ja era hora de que ho fera.Si us pregunteu que hi ha de nou,us diré que no molt,estic amb un dolor de cap increïble i damunt la meua mare vol que isca de casa a tallar-me els cabells,diu que parec una gitana (perdó per la expressió per això diu m'ha mare),parlant de la meua mare,demà es va a Xile,supose que l'enyoraré malgrat que no sóc una d'eixes persones que fa falta a la gent,està molt estressada i diu que no li agrada gens fer les maletes ,en canvi a mi m'encanta el problema meu es que quan viatge quasi sempre porte roba de més.i roba que no vaig a utilitzar.El meu pare es troba en Xile ja,tornarà el dimarts següent,i ell si que estarà per al meu aniversari no com m'ha mare,en veritat no li done tanta importància com solia donar-li  quan era més pequenya ,em cabrejava molt si els meus pares no estaven amb mi en eixe dia tan especial per a mi,ara supose que sóc més superficial,m'agrada el meu aniversari  pels regals que em donen .Durant aquesta setmana el meu germà Samuel vindrà a quedar-se amb nosaltres,no se per què,supose que els meus pares no es fien de deixar-nos al meu germà i a mi sols una setmana.
Aquesta matina  no vaig anar a l'institut,com podreu comprendre,de tal manera que ,a part d'aprofitar de llegir un llibre que es suposava que el examen era demà però el van canviar al divendres,vaig vore vídeos de la ''Super bowl'' d'ahir i si us diu la veritat no vaig entendre quasi  rés de rés,l'única cosa que vaig comprendre es el que era  un ''touchdown'',crec que és quan, per exemple, un jugador fa un saque i  li passa la pilota a un altre jugador , aquest corre fins a que arriba a la línia d'anotació   i anota sis o set punts,obviament això no es del tota fàcil,ja que hi han tios més grans que una muntanya intentant que no arribes a passar eixa línia.

Canviant un poc de tema us he de dir que en aquesta ocasió he de llegir el llibre ''les cendres del cavaller''de Silvestre Vilaplana,pel que he escoltat i m'han dit va un poc sobre la vida de l'autor de Tirant Lo Blanch,Joanot Martorell.