2.4

Doncs començaré fent un petit resum del que he llegit fins ara i després faré també un petit comentari.Tot comença quan Joanot Martorell es troba a punt de morir,li escriu una carta a un amic d'ell dient-li la seua situació i que vol contar-li la seua historia,perquè el considera un bon amic.
Aquesta narració comença en la seua adolescència,quan té que acompanyar al seu pare a lluitar amb les forces del rei Alfons ja que la família Martorell havia perdut bastants privilegis a causa del bon tracte que li van donar a la mare del candidat vençut per Ferran.
Joanot i tots els soldats del exercit de Alfons pensaven que anaven a guanyar i estaven segurs de si mateixos ,però les coses no ixen com ells pensaven,es van tindre que retirar de la batalla perquè el exercit contrari els va sorprendre .El pare de Joanot el deixa com hereu i no al seu germà i finalment mor.
Quan Joanot arriba a la seua ciutat té el deure de restaurar el benestar familiar i poc a poc ho fa,però té complicacions quan la seua germana,Damiata,li conta que el seu pretendent a qui es va entregar en cos i anima  li va enganya,Joanot munta en colera i el reta a un duel a mort.La reina ho impedeix i finalmente el rei d'Anglaterra accepta que el duel tinga lloc en les seues terres.Joanot viatja a Anglaterra,on coneix al rei (que està un poc boig) qui li diu de participar en uns torneigs que tindran lloc a la seua cort,Joanot accepta.Al mateix temps que es troba a les corts Joanot es enamora de Lady Elisabeth,qui es una noble de la cort compromesa amb un duc bastant important. Finalment  Joanot ''perd'' l'ultima ronda del torneig (per a no posar en compromís a Lady Elisabeth,ja que era costum  en els torneigs que el guanyador triase a la dona més guapa del torneig ) i la donzella d'aquesta pot ajudar a que Joanot i Lady Elisabeth es trobaran a soles.


Doncs com he dit anteriorment aquesta part  malgrat que la introducció i descripció del camp de baralla al principi siga bastant cansin i repetitiu m'ha agradat bastant,ja que hi ha bastant descripció de llocs i de personatges,aquesta es  bona cosa per a mi  ja que fa que t'imagines d'una manera més nítida als personatges i els llocs on es troba cadascú.També m'ha agradat bastant el fet que malgrat que el narrador parle en primera persona,hi ha més descripcions de llocs que  de sentiments i de coses que passen per la seua ment.


Intentaré escriure aquest cap de setmana,però no sé si podré fer-ho ja que demà em vaig a  Lisboa,i també tinc que estudiar per als exàmens de la setmana que ve.