Doncs m'havia quedat en l'altra entrada quan la donzella de Lady Elisabeth li diu a Joanot que li ajudaria a encontrar-se amb la seua ama,i això fa,Lady Elisabeth i Joanot són amants.Finalment Joanot es nomenat cavaller pel rei gràcies a la seua magnífica actuació en el combat persona a persona,rep una carta que li desagrada molt dient que Montpalau li ha donat diners a la seua germana per a recompensar-la i per a que el duel no es portara a terme,Joanot,munta en còlera i decideix finalment tornar a casa.Van ser atracats per uns pirates en el vaixell ja que estaven viatjant amb un mercader molt ric.Quan finalment arriba a casa,el primer que fa és negociar el casament de la seua germana,Isabel,amb Ausiàs March,va tenir que lliurar-li a aquest diners que va aconseguir a Portugal i moltes terres.Aquest matrimoni dura poc ja que Isabel mort finalment en Setembre (es van casar a febrer,més o menys).L'avi de Joanot també mor i li van deixar uns quants territoris i també deutes.Arriba la plaga a la Comunitat Valenciana.
Joanot es fa ara amant d'una altra dona anomenada Agnés i que es cosina del rei de Portugal.
Primer de tot dir vull com he dit anteriorment el que més m'està agradant en aquest llibre és l'ambientació , la descripció.També m'agrada molt la història ja que la vida de Joanot Martorell es bastant interessant,jo no sé com ha tingut temps de fer tanta cosa,si als desset anys més o menys es va a la guerra,i jo aquí que no faig rés més que intentar sacar bones notes (cosa que no em ix massa bé),però supose que això es per l'època en la que està ambientada el llibre, una època que no m'agrada del tot,ja que es tot massa estructurat,les dones aristocràtiques han de ser d'una manera i els homes d'una altra,no m'agrada massa el ordre,jo personalment preferisc una època en la que les persones puga'n ser reialment com són o pugen actuar com ells vulguen,això tampoc passa ara,la hipocresia i falsedat abunden en moltes persones i això no l'aguante,si et cau mal una persona doncs d'acord però no et faces el seu amic o amiga,no fa falta,simplement passa d'ell,a mi em diuen que quan em cau mal una persona se'm nota de seguida,també quan conec a persones els meus pares diuen que em comporta d'una manera antipàtica,però jo no crec que siga d'eixa manera ,simplement no tinc per què ser simpàtica amb una persona que no veuré en molt de temps ,que no siga simpàtica no significa que no siga educada i parle el necessari.Es podria dir que el meu caràcter es molt cambiant ja que puc estar de bastant bon humor i al minut següent estar cabrejada amb algú.
Doncs he arribat,crec,fins a la meitat del llibre.El vaig llegir el diumenge quan em tornava de Portugal,i justament estava llegint la part de les dones d'eixe país,que diu Joanot que són massa brunes i peludes,lo de brunes es veritat però de peludes no estic segura del tot malgrat que hi ha molta gent que diu que això és veritat ,al meu germà Daniel no li van agradar gens les portugueses ,diu que son lleges,a el personalment li encanten les dones de Suècia.
Aquest cap de setmana pugaré una altra entrada i finalment faré un comentari .
No hay comentarios:
Publicar un comentario