2.2

Doncs,avui vaig a parlar de la meua ' època obscura ' ,la veritat no em sent molt orgullosa d'eixa etapa de la meua adolescència.I amb  'època obscura no em refereix a si vaig ser una xunga o una emo o alguna cosa relacionada amb tot allò,em refereix a l'època en la que em trobava més que boja per un grup musical d'adolescents de gran Bretanya i Irlanda,si,ho reconeix vaig estar dos o tres anys sent una fan de 'One Direction' i ara mateix mire com em comportava i em dona molta vergonya,no parava de parlar d'ells,em sabia els seus noms enters,les seus cançons de la a a la z,la data dels seus naixements (i això que no sabia els dels meus germans i els meus pares) ,coneixia moltíssims fets sobre ells i estava quasi tot el dia pensant en ells, fins i tot vaig a arribar a plorar moltes vegades per ells(cosa que avui en dia no feria ni boja)per exemple,vaig plorar  una barbaritat quan la meua mare em va dir que no em deixava anar al concert d'aquest grup,i vaig plorar més encara quan ella  es va començar a riure perquè jo estava plorant,també em recorde que quan van estrenar una pel·lícula d'ells en el cine vaig acabar molt trista perquè deia que mai els anava a conèixer ( Em vaig retocar uns pantalons amb coses relacionades amb ells,una camiseta amb ells també i em vaig posar a la cara 1D per a anar al cine a vore la peli)La meua oradura era molta  .En les xarxes  socials no parava de parlar d'ells,estava a tota estona escrivint, i molta gent em va fer unfollow o em deia que si no deixava de parlar d'ells em deixarien de seguir en Twitter. Pfff,em recorde  d'eixos moments i que em donen ganes de riure de lo il·lusa i boja que vaig ser,em vaig gastar més de cent euros en coses d'ells,en llibres,CD's,revistes,camisetes amb cares d'ells ,etc...

També vaig estar en bastants grups de WhatsApp on no deixàvem de parlar d'ells tampoc,em vaig fer ''amiga'' de moltes xiques amb els meus mateixos gustos i dic amiga entre cometes perquè la veritat ara mateix no tinc ni idea on es troben i tampoc que passa amb elles (tampoc m'interessa)
El pitjor  de tot això es que tothom em deia que desprès s'hem passaria i jo deia que no,que no,que això era un sentiment o una cosa aixina,que jo els voldria per sempre perquè blablablabla (Ara mateix m'estic rient escrivint tot això)Tinc que donar-li la raó a eixa gent,perquè a pesar de que odie donar-li la raó a la gent,ells tenien raó i molta.Ara quan em recorde de la meua obsessió per ells i estic amb la meua família tots es riuen i em diuen que vaig ser ridícula.

Liam era el meu favorit,i per això em pensava que era la millor fan 

Alguns dels discs que tinc d'ells

Em vaig gastar com vint euros per aquest llibre,amb això ara mateix em podria anar de compres

Aquest es el regal que em va portar el meu germà quan va anar a Londres i li vaig dir que em portase alguna cosa d'ells

Doncs dit tot allò,diré que ara mateix els respecte i respecte a totes les xiques que estaven com jo ,però crec que a elles com a mi també se'ls passara.De vegades escolte la seua musica i m'agrada,però no es com abans que m'agradava tot el relacionat amb ells.

Espere que tingueu un bon dissabte.