Opinió personal

Doncs intentaré no criticar de manera negativa  aquest llibre i intentaré fer una crítica més constructiva,però la veritat,no se si ho podré fer,ja que aquest llibre no m'ha agradat molt i fins i tot m'ha arribat a donar molta ràbia l'actitud que Nèstor davant la desaparició d'Irina,no entenc com tanta desesperació per a saber on es troba Irina i la necessitat de fer una història sobre Irina o perquè passat els anys no la pot oblidar.
En referència a la trama de la novel·la la trobe molt senzilla,l'única cosa que es narra es la vida de Nèstor i les històries que escriu,res més,i la veritat això es podria desarrollar més.A més el llibre té un llenguatge bastant senzill ,això no significa que vull que el llibre tenga un llenguatge molt complicat,sinó amb més descripcions dels paisatges,de la personalitat dels personatges,es a dir,que done més detalls de les coses i dels sentiments.
El llibre es pot llegir amb molta rapidessa,i és bastant fàcil d'entendre.
La cosa que més m'ha agradat van ser la història que inventa Nèstor del passat de Irina i s'ha mare,però torne a recordar que el que no m'agradar es la actitud de no superació que adopta Nèstor,pot ser perquè mai alguna persona li ha deixat o perquè simplement es troba tan enamorat dels seus records que no vol tornar pàgina, fins a que passen els anys i es torna a enamorar de Aurora.

Dit això,m'acomiade.
Molta sort a tots amb els exàmens finals

Aquestos eren temps sense preocupacions amb els meus companys i amics de classe

1.6

Doncs per fi he acabat de llegir-me el llibre i per això aquesta serà l'última entrada apart,òbviament,de la opinió personal final.

Aquesta es l'última setmana d'exàmens i no puc esperar a que siga divendres,apart de que tinc l'últim examen d'aquesta avaluació perquè em vaig a Madrid!Vaig parlar amb els meus pares,i han decidit que el meu germà i jo ens mereixem unes 'mini vacances'.No puc esperar a que siga divendres.

Seguint amb el que  vaig escriu-re en l'ultima entrada,Nèstor es troba molt trist per la partida d 'Irina i  per la separació dels seus pares,no sap que fer i suposem que podem dir que es troba perdut,per dir-ne alguna cosa.Amb l'ajuda de Johnny i Sara (la seua consciència)aprofitar la seua història i tot allò que va passar amb Irina per a escriu-re.
S'inventa una història en la que Olya (la mare d'Irina)a Rússia es va casar amb un home ric,que resultà ser el cap d'una màfia russa,tot acaba malament i Olya vol fugir perquè Kirill(el seu marit)l'amenaça i ellla no vol això per a la seua petita Olga (Irina).Acaba fugint amb l'ajuda d'un guardaespatlles i es va a Dènia.Passen bastants anys i en aquell lloc el troba un dels homes de Kirill ,decideix  finalment es va a Vila-roglet on Irina coneix a Nèstor (ell mateix)i s'enamora,però finalment tenen  que fugir i per això no es pot acomiadar d'ell.
En l'epileg es veu com Nèstor ha seguit la seua vida i es troba en una relació amb Aurora,la seua germana té dotze anys,la seua mare es va casar amb Joan (el seu ex-amant),i el seu pare està en una relació amb una xica dotze anys menor que ell.

Doncs si us diu la veritat trobe molt bonic que Nèstor escriga una història o novel·la sobre Irina i qual puga ser el perquè de la seua marxa sense acomiadar-se d'ell,ho trobe una bona forma per 'olvidar-se' d'alguna forma d'ella,però es veu que sempre la recordarà i la veritat es que això no ho entenc,i no m'entra en el cap perquè li ha marcat tant,pot ser que siga el seu primer amor,però tampoc es per a tant,si dic la veritat jo estaria més trist si els meus pares es separaren.I em frustre perquè no l'entenc,
pot ser que no ho faig  perquè mai he estat enamorada ,però trobe que això es exagerat,sols han sigut un parell de dies o mesos,no ha sigut un any o més.Mai s'han dit '''te amo'' o ''t'estime'' i damunt no pot olvidar-la amb el pas dels anys.

1.5

Hola,com us trobeu vosaltres? tinc que dir-us que he avançat bastant amb la lectura i he decidit fer una nova entrada ja que ara mateix no tinc rés que fer  (A part d'estudiar per a l'examen de valencià).La pròxima setmana ja es l'última per als exàmens  i la veritat es que no puc esperar a que passe i ser d'alguna manera ''lliure'' per uns quants dies.

Doncs us parlaré  sobre la meua família,perquè no som pocs ni rés i cadascú té una forma de ser i pensar,la qual cosa comporta a que quan ens ajuntem som un verdader desastre,i la veritat es que enyore bastant els temps en els que ens trobàvem tots junts a casa,això era una verdadera meravella.Ara ens ajuntem quan nosaltres (els meus pares,el meu germà Daniel i jo) anem a Madrid o quan els meus germans majors venen,i això pot ser cada dos o tres mesos,o de vegades a les vacances no més i m'agradaria moltíssim estar tots junts una altra vegada,per què com crec que he dit en una altra entrada,  som com una pinya i ens protegim mútuament,ens piquen i plorem junts m'han ensenyat moltes coses i han aguantat el meu caràcter ,que es un llogre bastant impressionant .I em sent orgullosa de poder dir que la meua família es molt unida,per què per exemple la família de Nèstor no es troba exactament unida amb uns llaços molt profunds i allò es una verdadera pena,per que a vegades els amics et poden fallar,i estaries segur que ells (la teua família) no ho faran mai.
Si ho sé,m'ha eixit bastant sentimental.Però no m'anava a quedar tranquil·la fins a que el diguera.

I ara toca la part interessant,primer de tot tinc que avisar que Nèstor va començar a fer avanços amb Irina,es a dir,van anar a una cita,però la cosa no acaba tan bé com ho tenia previst ell,ja que ella acaba a l'hospital amb un esquince,i allí acaba descobrint per què la seua mare estava tan estranya,n'hi tenia un amant. Irina i Nèstor comencen a passar les tardes junts i supose que podem dir que son nuvis,malgrat que  això no s'especifica.Irina desapareix i Nèstor monta en còlera i la busca per tot els llocs en els que pot estar i acaba enterant-se que s'ha anat (o no) a Rússia i ell es troba bastant trist,a més a més per a donar-li mes morbo a l'assumpte els seus pares decideixen finalment separar-se

Primerament vull dir que m'agrada molt que Nèstor i Irina fossen a una cita,però la veritat es que allò era un poc predecible, supose que en tots els llibres passa allò i malgrat que em queixe dels pareguts d'ells ,els llig i acaben agradant-me.El que no m'esperava era el desastre de  cita que acabà en més desastre encara quan Nèstor va vore a la seua mare en els braços d'un altre home,i d'allò si que vull parlar amb més atenció,per que es suposa que està casada ,i si ja no sents el mateix per el teu marit,d'acord ,no ho sentes,però hi ha que tindre un poc de respecte per tots els anys junts i per els fills que tenen.Val que allò dels sentiments tampoc es poden controlar,però trobe que a part de ser una falta de respecte i poca consideració, una falta de la teua voluntat també,per que si  tu tens les coses clares i apareix alguna persona que et faça dubtar o alguna cosa ,ho intentes solucionar d'alguna manera amb la persona  amb la que et trobes casada,i si no funciona trenques aquella relació que ha perdurat per anys i després et vas amb la segona persona,no al revés.
La veritat no tinc ni idea del que faig opinant d'un tema tan complicat com eixe,però sincerament crec que la gent té que tindre cura del que fa, perquè moltes vegades es pot fer massa dany sense tu adonar-te i en aquest cas el dany no se'l fa al seu marit,sinó  a Nèstor i a Virgínia.
Vull comentar també un poc sobre l'actitud que té Nèstor al adonar-se que Irina no es troba a ningú lloc, jo trobe que es massa excessiva ja que no es coneixen de molt temps,es a dir,no han passat massa de temps junts per a que es comporte aixina,però també es veritat que el que conta no es la quantitat de temps sinó la qualitat,i ells ho van passar bastant bé i es van començar a  coneixer-se i a compartir els seus gustos.Apart de tot allò es pot veure com l'enamorament de Nèstor va incrementant ,ja que arriba a descriure-la com una persona quasi perfecta.
Per a acabar volia dir que l'actitud ''coqueta'' de Nèstor amb Carol  (una companya de classe) em fa bastant de gràcia i les pulles que es tiren entre ambdós també.

Boníssima nit.

Aquestos són els meus germans a la boda de la meua germana
 (Jo no em recorde on estava en aquell moment)

Daniel i jo en els nostres anys mossos

El meu germà Esteban i jo

1.4

Bona tarda,doncs tinc que demanar-us disculpes per no haver pujat una nova entrada,el que passa és que amb tot açò dels exàmens no m'ha donat temps suficient per a a posar-me amb l'ordinador i fer-ho,però la veritat esque malgrat això ja  vaig amb un poc de retard comparat-ho amb el que diuen els meus companys que han fet.

Doncs dit això comença la bona cosa.He acabat la primera part (el llibre es troba dividit en quatre parts),i la veritat esque em va agradar molt que en aquesta primera part s'intercalaren  histories fictícies  amb el que va narrant Nèstor,pense que fa que l'historia no siga tan avorrida,ja que la resta de cosa que conta,es a dir,el seu dia a dia,personalment,es bastant  normal i no té molta rellevància.Fent referencia als contes ficticis vull dir primerament que en va sorprendre el final del primer, no m'esperava això,em esperava mes un final feliç,tperò no acaba de convèncer-me del tot,supose que la història podria ser un poquet més elaborada.Hi ha un altre conte que fa Nèstor i es troba ambientat en l'edat mitjana,en la que un cavaller anomenat Gaucelm de Born (li va demanar ajuda al seu professor per a trobar un nom original i que d'aquesta manera fosse un nom que no s'utilitza ordinàriament)té que combatre per una ''x''  raó  amb dos cavallers que pretenen la mà de la filla del rei,el cavaller decideix finalment perdonar-li la vida a un d'ells ,però a l'últim moment es veu com una fletxa travessa el ull d'aquest i mor finalment.En aquest conte es pot veu-re refletxa't el poc ànim que té Nèstor ja que en la seua casa,per exemple,la seua mare es troba absent i amb uns canvis d'humors constants,això fa que Nèstor es preocupe i per tant,supose,necessite una via de desfer-se

Jo m'imagine a Irina aixina

amb aquella preocupació,i com totes les persones tenim ''el nostre mode de escap''escriu-re és el d'ell.A més li demana la seua opinió al professor i aquest li diu que es massa sanginós,i jo pense que  aquest  pareix un conte per a xiquets comparant-ho amb Joc de Trons.
Parlant un poquet de la família de Nèstor hi tinc que dir que la seua germana és la meua ídola,se li ocorren unes coses increïbles i em riu amb ella ,i això es una bona cosa perquè significa que estic al pendent de la història.El problema esque no entenc als seus pares,vull dir,que hi note que la seua relació,per exemple,amb el seu pare no es molt íntima.
A part d'això apareix per fi l'absenta Irina. es una nova companya de classe i Nèstor es queda ''enamorat'' d'ella i he posat enamorat d'ella entre cometes perquè en veritat sols troba que és molt guapa físicament i que té un somriure meravellós,també hi diu que Irina és la persona que s'imaginava que fosse la princesa del seu segon conte,Nèstor diu que si,que es troba enamorat,però si no has parlat quasi mai amb eixa persona de manera intensa i  dels seus gustos,com pots dir que et trobes enamorat? és una cosa que no té molt de sentit per a mi,però cadascú pensa d'una forma i eixa es la meua.

1.3

Bona dia,us preguntareu que faig escrivint a aquestes hores,un explique,estic amb molt dolor de cap i per això no vaig anar a classe,en veritat ahir hi vaig anar sols perquè  tenia un examen final de castellà,es a dir,sols es fa un únic examen en algunes assignatures i castellà era una d'elles,em vaig passar tot el cap de setmana estudiant,amb el dolor de cap i pfff  a vegades  era  insoportable,però no  passa res,estic un poc millor ara i com tenia bastant de temps llibre ara ,en la matina,vaig decidir apart de posar-me a estudiar per als exàmens de la setmana que ve,seguir llegint el llibre i feu-re una nova entrada.

Aquest es el capità,porter i  una de les llegendes del madrid 

Dit això,vaig decidir que avui n'hi parlaria de futbol,però no de curiositats del futbol o de futbol en general, parlaré del meu equip,el Real Madrid,i sí,se que no sona molt bé que diga 'el meu equip' però es açò,quan t'agrada un equip no es perquè el tries de colp,es a dir,no et sentes un dia i digues ''Ale vaig a ser madridista o del barça'' ,es una cosa que passa poc a poc,comences vent els partits de l'equip que comença a agradar-te i quan t'adones acabes celebrant els gols d'eixe equip mes que qualsevol altre,i et sents orgullós/osa d'ells quan fa les coses bé i saps que malgrat ells facen les coses malament o hi tinguen una mala jornada,tu seguiràs sent d'eixe equip i animaràs cada vegada mes i mes,sona molt cursi,però es d'eixa manera.




I no, no m'agrada el madrid per què els jugadors son molt guapos,per què a altres equips també n'hi han jugadors bastant 'acceptables' i no per això m'agrada eixe equip,malgrat el que us he dit ,tinc que sincerar-me dient us que hi vaig anar amb un equip UNA VEGADA perquè els jugadors  eren guapos,però no sols per això sinó que  també perquè Pirlo jugava amb eixa selecció,estic parlant de la selecció Italiana al mundial de l'any passat,però esque teniu que entendre-me sóc una adolescent amb hormones i no puc fer res per a remeiar-ho.

                    Aquestos son alguns dels jugadors de la selecció italiana

Doncs si,eixa va ser la primera i l'ultima vegada també que vaig animar a un equip per les seues característiques físiques.Vaig vore el mundial amb els meus germans i es reien de mi per això,a mes segons els meus germans tots els equips amb els que jo anava perdien,i deien que era molt gafe,algunes vegades no em deixaven veure els partits amb ells per açò ,en veritat son unes males persones,com  s'avorrien durant les vacances no van parar de molestar-me i riure a la meua costa,abans molestaven a la meua germana,però s'han adonat que em cabrege amb molta facilitat i  van decidir canviar d'objectiu.


Quan acabe de llegir-me la primera part o quan lliga un poc mes pujaré l'entrada comentant el llibre i fent un breu resum d'ell.

Tingueu una bona tarda.

                                               'Fins al final,anem Real'  (Hasta el final,vamos Real)

1.2

Hola,us vaig a parlar un poc sobre un dels meus hobbies,la fotografia. No es que se'm dona del tot be però faig el que puc,va ser el meu germà major (Samuel) qui va encaminar-me,ja que el portava bastant de temps sacant fotos,perquè tenia que fer-ho,estudiava per a ser dentista i doncs n'hi tenia que fer-hi fotos als dents i a les diverses malformacions en aquestos.La veritat esque m'agrada bastant,cada vegada que el veu,eixim a sacar'ne fotografies,obviament si ell té temps,a vegades anem a donar voltes per Madrid ,però aquest no n'hi passa quasi mai ja que quan vaig a Madrid normalment ix amb ells sense càmara,el que si fem es quan anem de viatge a una altre país ell n'hi fa fotos i em va dient quins mecanismes va tocant,per a que jo aprenga,la veritat esque té molta paciència. Aquestes son unes de les fotografies d'ell que més m'agraden

   

Aquesta es quasi l'única foto que m'agrada i he fet jo

Em recorde que aquesta la faig fer a Suècia,ens vam despertar bastant de matina,perquè havíem d'anar al port,(hi havíem de anar a Dinamarca,crec) ens trobàvem a la casa de una amiga i el paisatge era preciós,doncs el meu germà em digué ''Fes-me una foto''i jo com la seua germana menor i quasi obligada vaig tindre que dir que si,i el resultat em va quedar de les mil meravelles.

 Canviant de tema de manera ràpida,us diré com vaig amb el llibre,vaig començar a llegir-lo,i vull parlar principalment de Nèstor i la seua família.Puc dir que Nèstor i jo ens assemblen en tres característiques,la primera és que la seua família com la meua estan com una regadera ,però hi supose que això passa amb totes les famílies,malgrat que pense d'eixa manera ,tots ells són els meus exemples a seguir,perquè tot el que es van proposar ho van aconseguir,i amb creus,van superar tots els seus moment en el que es trobaven sense ganes de fer-hi rés i ara els meus tres germans majors es troben fent el que lis agrada,i treballant en el que ells van estudiar,o estudiant el que volem,i la veritat,avui a dia,açò no es molt comú.La segona cosa en la que ens assemblem es en que ambdós em estudiat al conservatori,però a mi a diferència d'ell no em deixen renunciar als estudis de música,intente dir-li als meus pares de manera lògica que això em donarà més temps per a estudiar i per a acabar de fer-ne exercicis o alguna cosa que em falta,la bona cosa esque sols tinc que anar a la classe d'instrument.I  la tercera però no menys important esque estem d'aniversari el mateix mes,A FEBRER!Ara no teniu escusa de no felicitar-me,el meu es el 23. A Nèstor li agrada molt escriure i conforme vas llegint el llibre,Nèstor va narrant un conte que li va arribar al cap i la agradà,la veritat no m'agrada molt ,malgrat que el conte siga de ciència-ficció (m'agraden molt aquestos llibres),en el seu conte es troba el capità d'una nau espacial qui ha sigut despertat per una androide anomenada Sara (com jo),aquesta androide li conte els problemes que estan sofrint,i que en aquell mateix moment es troben dirigint-se cap al Sol.El capità es fixa en Sara ja que es molt guapa,i supose que un futur s'enamoraran i seran feliços menjant perdigots.
 He arribat fins a eixe moment,aniré pujant entrades mes de seguida,ja que la veritat esque estic molt retardada.
 Bona nit,somnieu amb els àngels.

     '' Una vegada descartat el impossible,el que queda,per improbable que parega,es la veritat ''

1.1

Boníssima vesprada,com us trobeu vosaltres?,la veritat esque jo molt bé malgrat  que  batxillerat em cansa un poquet,i jo que protestava i em queixava quan estava a l'ESO per totes les coses que tenia que fer,com es notava que no tenia ni idea del que em esperava,però la veritat esque fins ara tot a anat bé o mes o menys acceptable,no em puc queixar de les notes,però la veritat,crec que tinc que estudiar mes,eixe es el meu problema,sóc molt vaga,massa en diria jo, tindré que començar a tractar amb això,perquè tots sabem que la nota conta i bastant.
Com us haureu adonat m'encanta reclamar per tot,una de les meues tantes virtuts.Dit açò us volia avisar de que ja tinc el llibre i que començaré a llegir'm-ho,aniré contant-us  coses a partir de demà o el dissabte,(es suposava que el meu germà n'hi tenia que comprar el llibre).

Açina us deixe un diàleg que em agrada bastant.

''I va ser deixa manera que el lleó es va enamorar de l'ovella''
-''Que ovella mes estúpida''
-''Que lleó mes masoquista i morbós''


   

PRESENTACIÓ

Bon dia,millor dit,bona tarda,primer de tot vull avisar-vos de que aquest es el primer bloc que he fet en la meua vida i que em perdoneu si hi han moltes  faltes d'ortografia,la veritat es que no controle molt el valencià,però faré el que puga per a fer-ho el millor possible.

Dit això em presente,el meu nom és Sara,tinc setze anys i curse primer de batxillerat a l'IES Misteri d'Elx ,específicament estic a ciències .Les meues assignatures preferides són biologia,anglès i es podria dir que també m'agrada molt la física i la química.
M'agrada molt viatjar amb la meua família i conèixer nous llocs,m'agrada eixir amb els meus amics i amigues com a tot adolescent de avui en dia,normalment la música que escolte es tota en anglès,tinc que dir que l'única cançó en castellà que tinc es 'Bailando' de Enrique Iglesias .

Doncs com ja m'he presentat us diré que vaig a fer en aquest bloc,aniré contant-vos un poc de la meua vida i a la mateixa vegada aniré relatant un poc sobre el llibre que em vaig a llegir  'El meu nom no es Irina',  us deixe una fotografia de la portada

Espere que us agrade i que tingueu un bon dia.