2.6

Ací us deixe unes quantes fotografies de la setmana passada quan vaig anar a Lisboa amb els meus germans

Vaig coneixer a Jesús Callejas en l'aeroport de Portugal

2.5

Doncs m'havia quedat en l'altra entrada quan la donzella de Lady Elisabeth li diu a Joanot que li ajudaria a encontrar-se amb la seua ama,i això fa,Lady Elisabeth i Joanot són amants.Finalment Joanot es nomenat cavaller pel rei gràcies a la seua magnífica actuació en el combat persona a persona,rep una carta que li desagrada molt dient que Montpalau li ha donat diners a la seua germana per a recompensar-la i per a que el duel no es portara a terme,Joanot,munta en còlera i decideix finalment tornar a casa.Van ser atracats per uns pirates en el vaixell ja que estaven viatjant amb un mercader molt ric.Quan finalment arriba a casa,el primer que fa és negociar el casament de la seua germana,Isabel,amb Ausiàs March,va tenir que lliurar-li a aquest diners que va aconseguir a Portugal i moltes terres.Aquest matrimoni dura poc ja que Isabel mort finalment en Setembre (es van casar a febrer,més o menys).L'avi de Joanot també mor i li van deixar uns quants territoris i també deutes.Arriba la plaga a la Comunitat Valenciana.
Joanot es fa ara amant d'una altra dona anomenada Agnés i que es cosina del rei de Portugal.


Primer de tot dir vull com he dit anteriorment el que més m'està agradant en aquest llibre és l'ambientació , la descripció.També m'agrada molt la història ja que la vida de Joanot Martorell es bastant interessant,jo no sé com ha tingut temps de fer tanta cosa,si als desset anys més o menys es va  a la guerra,i jo aquí que no faig rés més que intentar sacar bones notes (cosa que no em ix massa bé),però supose que això es per l'època en la que està ambientada el llibre, una època que no m'agrada del tot,ja que es tot massa estructurat,les dones aristocràtiques han de ser d'una manera i els homes d'una altra,no m'agrada massa el ordre,jo personalment preferisc una època en la que les persones puga'n ser reialment com són o pugen actuar com ells vulguen,això tampoc passa ara,la hipocresia i falsedat abunden en moltes persones i això no l'aguante,si et cau mal una persona doncs d'acord però no et faces el seu amic o amiga,no fa falta,simplement passa d'ell,a mi em diuen que quan em cau mal una persona se'm nota de seguida,també quan conec a persones els meus pares diuen que em comporta d'una manera antipàtica,però jo no crec que siga d'eixa manera ,simplement no tinc per què ser simpàtica amb una persona que no veuré en molt de temps ,que no siga simpàtica no significa que no siga educada i parle el necessari.Es podria dir que el meu caràcter es molt cambiant ja que puc estar de bastant bon humor i al minut següent estar cabrejada amb algú.

Doncs he arribat,crec,fins a la meitat del llibre.El vaig llegir el diumenge quan em tornava de Portugal,i justament estava llegint la part de les dones d'eixe país,que diu Joanot que són massa brunes i peludes,lo de brunes es veritat però de peludes no estic segura del tot malgrat que hi ha molta gent que diu que això  és veritat ,al meu germà Daniel no li van agradar gens les portugueses ,diu que son lleges,a el personalment li encanten les dones de Suècia.
Aquest cap de setmana pugaré una altra entrada i finalment faré un comentari .

2.4

Doncs començaré fent un petit resum del que he llegit fins ara i després faré també un petit comentari.Tot comença quan Joanot Martorell es troba a punt de morir,li escriu una carta a un amic d'ell dient-li la seua situació i que vol contar-li la seua historia,perquè el considera un bon amic.
Aquesta narració comença en la seua adolescència,quan té que acompanyar al seu pare a lluitar amb les forces del rei Alfons ja que la família Martorell havia perdut bastants privilegis a causa del bon tracte que li van donar a la mare del candidat vençut per Ferran.
Joanot i tots els soldats del exercit de Alfons pensaven que anaven a guanyar i estaven segurs de si mateixos ,però les coses no ixen com ells pensaven,es van tindre que retirar de la batalla perquè el exercit contrari els va sorprendre .El pare de Joanot el deixa com hereu i no al seu germà i finalment mor.
Quan Joanot arriba a la seua ciutat té el deure de restaurar el benestar familiar i poc a poc ho fa,però té complicacions quan la seua germana,Damiata,li conta que el seu pretendent a qui es va entregar en cos i anima  li va enganya,Joanot munta en colera i el reta a un duel a mort.La reina ho impedeix i finalmente el rei d'Anglaterra accepta que el duel tinga lloc en les seues terres.Joanot viatja a Anglaterra,on coneix al rei (que està un poc boig) qui li diu de participar en uns torneigs que tindran lloc a la seua cort,Joanot accepta.Al mateix temps que es troba a les corts Joanot es enamora de Lady Elisabeth,qui es una noble de la cort compromesa amb un duc bastant important. Finalment  Joanot ''perd'' l'ultima ronda del torneig (per a no posar en compromís a Lady Elisabeth,ja que era costum  en els torneigs que el guanyador triase a la dona més guapa del torneig ) i la donzella d'aquesta pot ajudar a que Joanot i Lady Elisabeth es trobaran a soles.


Doncs com he dit anteriorment aquesta part  malgrat que la introducció i descripció del camp de baralla al principi siga bastant cansin i repetitiu m'ha agradat bastant,ja que hi ha bastant descripció de llocs i de personatges,aquesta es  bona cosa per a mi  ja que fa que t'imagines d'una manera més nítida als personatges i els llocs on es troba cadascú.També m'ha agradat bastant el fet que malgrat que el narrador parle en primera persona,hi ha més descripcions de llocs que  de sentiments i de coses que passen per la seua ment.


Intentaré escriure aquest cap de setmana,però no sé si podré fer-ho ja que demà em vaig a  Lisboa,i també tinc que estudiar per als exàmens de la setmana que ve.

2.3

Bona nit,primer de tot he de dir que aquest cap de setmana ha sigut bastant intens  respecte als estudis,sobretot de biologia,m'agrada bastant el que estem donant en eixa assignatura sobretot per que entenc tot,si no entenguera  rés de rés segurament no m'agradaria ,això em passa amb matemàtiques,que últimament no entenc el que estem donant en classe i a més a més el examen està a la volta del canto,supose que em tendré que posar una tarde exclusivament amb matemàtiques,aquest trimestre m'estic posant més les pilles,ja que quan estudiava el trimestre em posava a pensar en el que anava a fer en les vacances,ja ho tinc quasi clar,en setmana santa segurament m'aniré a Madrid,i quan acabe el curs (si no em queda ninguna) m'aniré a Barcelona la mateixa setmana quan acabe ja que tinc entrades per a anar a veure un grup (Maroon 5 )amb una amiga de Barcelona,en juliol vull anar-me a Itàlia, i en agost segurament a Mallorca,i en setembre a segon de batxillerat (quina il·lusió).

Parlant de plans de vacances,el pròxim cap de setmana em vaig a Lisboa,em fa moltíssima il·lusió ja que mai he anat abans,vaig amb els meus germans,supose que podem dir que es un regal dels meus pares per el meu aniversari (que es el pròxim dilluns)òbviament em portaré els llibres i estudiaré per la nit quan arribe al hotel,m'he proposat en aquest trimestre intentar sacar més nota que l'anterior,ja es veurà el resultat.

Doncs el meu pare ja ha tornat de Xile,i la veritat es nota bastant sobretot en la menjar,em recorde que quan estaven sols menjaven quasi tots els dies pizza,patates fregides,hamburguesa,kebab...I ara cada dia un menjar diferent i boníssim,el meu pare es el millor dels millors,el mateix dia en el que va arribar es va posar a fer les seues diligencies i tot allò,jo no se com mai mostra si es troba cansat o no,sempre pareix que esta bé,mentres que jo em queixe per que estic cansada a vegades d'estudiar i això es l'únic que tinc que fer .
Dit tot allò,aquesta setmana escriuré ja una entrada sobre el llibre ''Les cendres del cavaller',que per el que estic llegint m'està agradant bastant.

2.2

Doncs,avui vaig a parlar de la meua ' època obscura ' ,la veritat no em sent molt orgullosa d'eixa etapa de la meua adolescència.I amb  'època obscura no em refereix a si vaig ser una xunga o una emo o alguna cosa relacionada amb tot allò,em refereix a l'època en la que em trobava més que boja per un grup musical d'adolescents de gran Bretanya i Irlanda,si,ho reconeix vaig estar dos o tres anys sent una fan de 'One Direction' i ara mateix mire com em comportava i em dona molta vergonya,no parava de parlar d'ells,em sabia els seus noms enters,les seus cançons de la a a la z,la data dels seus naixements (i això que no sabia els dels meus germans i els meus pares) ,coneixia moltíssims fets sobre ells i estava quasi tot el dia pensant en ells, fins i tot vaig a arribar a plorar moltes vegades per ells(cosa que avui en dia no feria ni boja)per exemple,vaig plorar  una barbaritat quan la meua mare em va dir que no em deixava anar al concert d'aquest grup,i vaig plorar més encara quan ella  es va començar a riure perquè jo estava plorant,també em recorde que quan van estrenar una pel·lícula d'ells en el cine vaig acabar molt trista perquè deia que mai els anava a conèixer ( Em vaig retocar uns pantalons amb coses relacionades amb ells,una camiseta amb ells també i em vaig posar a la cara 1D per a anar al cine a vore la peli)La meua oradura era molta  .En les xarxes  socials no parava de parlar d'ells,estava a tota estona escrivint, i molta gent em va fer unfollow o em deia que si no deixava de parlar d'ells em deixarien de seguir en Twitter. Pfff,em recorde  d'eixos moments i que em donen ganes de riure de lo il·lusa i boja que vaig ser,em vaig gastar més de cent euros en coses d'ells,en llibres,CD's,revistes,camisetes amb cares d'ells ,etc...

També vaig estar en bastants grups de WhatsApp on no deixàvem de parlar d'ells tampoc,em vaig fer ''amiga'' de moltes xiques amb els meus mateixos gustos i dic amiga entre cometes perquè la veritat ara mateix no tinc ni idea on es troben i tampoc que passa amb elles (tampoc m'interessa)
El pitjor  de tot això es que tothom em deia que desprès s'hem passaria i jo deia que no,que no,que això era un sentiment o una cosa aixina,que jo els voldria per sempre perquè blablablabla (Ara mateix m'estic rient escrivint tot això)Tinc que donar-li la raó a eixa gent,perquè a pesar de que odie donar-li la raó a la gent,ells tenien raó i molta.Ara quan em recorde de la meua obsessió per ells i estic amb la meua família tots es riuen i em diuen que vaig ser ridícula.

Liam era el meu favorit,i per això em pensava que era la millor fan 

Alguns dels discs que tinc d'ells

Em vaig gastar com vint euros per aquest llibre,amb això ara mateix em podria anar de compres

Aquest es el regal que em va portar el meu germà quan va anar a Londres i li vaig dir que em portase alguna cosa d'ells

Doncs dit tot allò,diré que ara mateix els respecte i respecte a totes les xiques que estaven com jo ,però crec que a elles com a mi també se'ls passara.De vegades escolte la seua musica i m'agrada,però no es com abans que m'agradava tot el relacionat amb ells.

Espere que tingueu un bon dissabte.

2.1

Hola,que tal us trobeu vosaltres?

Primer de tot volia demanar disculpes per no haver escrit en molt de temps i vaig pensar que ja era hora de que ho fera.Si us pregunteu que hi ha de nou,us diré que no molt,estic amb un dolor de cap increïble i damunt la meua mare vol que isca de casa a tallar-me els cabells,diu que parec una gitana (perdó per la expressió per això diu m'ha mare),parlant de la meua mare,demà es va a Xile,supose que l'enyoraré malgrat que no sóc una d'eixes persones que fa falta a la gent,està molt estressada i diu que no li agrada gens fer les maletes ,en canvi a mi m'encanta el problema meu es que quan viatge quasi sempre porte roba de més.i roba que no vaig a utilitzar.El meu pare es troba en Xile ja,tornarà el dimarts següent,i ell si que estarà per al meu aniversari no com m'ha mare,en veritat no li done tanta importància com solia donar-li  quan era més pequenya ,em cabrejava molt si els meus pares no estaven amb mi en eixe dia tan especial per a mi,ara supose que sóc més superficial,m'agrada el meu aniversari  pels regals que em donen .Durant aquesta setmana el meu germà Samuel vindrà a quedar-se amb nosaltres,no se per què,supose que els meus pares no es fien de deixar-nos al meu germà i a mi sols una setmana.
Aquesta matina  no vaig anar a l'institut,com podreu comprendre,de tal manera que ,a part d'aprofitar de llegir un llibre que es suposava que el examen era demà però el van canviar al divendres,vaig vore vídeos de la ''Super bowl'' d'ahir i si us diu la veritat no vaig entendre quasi  rés de rés,l'única cosa que vaig comprendre es el que era  un ''touchdown'',crec que és quan, per exemple, un jugador fa un saque i  li passa la pilota a un altre jugador , aquest corre fins a que arriba a la línia d'anotació   i anota sis o set punts,obviament això no es del tota fàcil,ja que hi han tios més grans que una muntanya intentant que no arribes a passar eixa línia.

Canviant un poc de tema us he de dir que en aquesta ocasió he de llegir el llibre ''les cendres del cavaller''de Silvestre Vilaplana,pel que he escoltat i m'han dit va un poc sobre la vida de l'autor de Tirant Lo Blanch,Joanot Martorell.