2.8 Opinió final

Primer de tot vull dir que estic molt agobiada,demà es l'últim examen d'avaluació que tenim,em falten preguntes que va dictar el professor,i em diuen que serà molt difícil,a més he estudiat menys que per al exàmen del primer trimestre i segurament em quedaré estudiant fins a que me'l sepa del tot.Doncs dit això comence amb la meua opinió

Les cendres del cavaller és una novel-la (no sé posar dièresis amb aquest ordinador)que relata la biografia de Joanot Martorell,l'autor de Tirant lo Blanch,des de els dèsset anys,més o menys,fins a que mor.L'autor d'aquest llibre,Silvestre Villaplana, el redacta en forma de carta i sincerament trobe que es una molt bona forma de fer-ho i bastant original,ja que el normal seria escrivir-ho en primera persona i ja està.Es un llibre bastant entretingut i a la vegada un poc pesat de lleigir,ja que a vegades descriur molt les coses,al principi aquest em va agradar bastant ja que feia que imaginase les coses tal qual es trobaven escrites en el llibre,però al llarg d'ell es fa cansador.Aquest llibre també inclou bastant fets histórics,i malgrat que de la história quasi sols em va agradar quan estudiàrem la primera i la segona guerra mundial, trobe que aixó fa que el llibre siga més complet del que  ja era.A mesura que Joanot va contant el que li passa també va fent recordatoris del passat,sobretot de l'època en el que es trobava a Anglaterra,ja que en mig dels seus dies va tenir molt problemes amb la reina i amb la seua ex-amant i recorda aquells dies quan no tenia tantes preocupacions.
Els temes d'amor i honra es poden ver reflectats també com un tópic típic d'aquells anys,l'honra simulada i els nobles amb els que es troba Joanot al llarg del llibre demostren que la imatge era més important que la verdadera intencíó o la verdadera personalitat de la persona.
En resum,m'ha agradat molt aquest llibre ja que combina molts tópics en una història.

Doncs dit això espere que tingueu una bona nit,perquè jo no la tindré.L'únic que vull es que arribe el cap de setmana per a dormir tot el dia(Aixó de queixar-me se'm dona de maravella)

Filosofía allà anem!

2.7

Doncs la   relació amb Agnes es va acabar .Aquesta i el seu marit van fer  presio i van aconseguir que despret de molt jutges i de moltes injusticies fetes als Martorell es quedaren sense terres. Durant aquest periode,Joan va estar varies vegades empresonat com si fora un delincuent i va haver de fugir moltes vegades amb el propósit de no ser atrapat per la reina també.
Quan al cavaller no li quedava rés ,va rebre una carta d'Anglaterra mitjançant el seu bon amic Beauchump dient-li que la seua estimada Elisabeth estava a punt de morir i volia ver-li abans de fer-ho,Joan no va duptar en ningún moment d'anar a Anglaterra i es va embarcar quasi enseguida ja que tampoc tenia un perqué de quedar-se a València.En Anglaterra va estar amb Elisabeth durant els seus últims dies i quan aquesta va morir va acompanyar uns quants dies al seu amic Beauchump que ja havia perdut el poder que tenia en la època en la que es van coneixer.Al tonrar Joanot a la seua ciutat va anar a la casa d'uns bons amics d'ells i finalment va decidir allotjar-se a la casa de la seua germana Damiata,a la qual no li feia molta gràcia que es quedase amb ell,la seua mare va morir i cansat ja de tant plet encontra d'ell i Galceran  va a Nàpols a lliutar amb el rei ,Joan es va fer molt amic del nebot del rei, Carles de Viana princep destronat pel seu pare del regne de Viena.Poc despres el rei Alfons va morir i va deixar la Corona al seu germa i pare de Carles, Joan II, i Nàpols al seu fill bastard Ferrant.Carles i el seu sèquit,amb Joan,van anar a Sicília on van estar durant molt de temps i finalment set anys després de no haver estat en la península tornen.Es instal.len a Barcelona on el príncep Carles fa que la cultura torne a renaixer,i es tinga molt en conta la poesia,el  art i la  lliteratura.El príncep Carles es empresonat per ordres del seu para amb Joanot i uns quants homes més,El rei Joan II decideix posar al seu fill en una altra càrcel i finalment el allibera per les presions que van fer els nobles i el parlament.Carles de Viena mor i Joanot torna a la seua ciutat,es queda a casa de Damiata,i finalment mor dient-li al seu amic que per fi enten unes paraules que li va dir Beauchump i s'adona que un dels fills de Elisabeth era d'ell.Li demana a Martí Joan de Galba que cuide al seu llibre 'Tirant lo Blanch' com ell ho ha fet i dient-li que reconeix que la època dels cavallers ha mort .


Doncs la veritat com he dit aquest llibre m'ha agradat molt per que al voltant d'un tema,la biografia de Joanot Martorell, parla de molts en general,para d'amor,parla de batalles,parla d'honor,parla de hipocresía i moltes coses més.
A pesar de que el llibre a vegades es massa cansador de llegir hi ha parts que opaquen aquest sentiment i fan que siga més entretingut.Em sorprén bastant,per eixemple,el comportament de les dones en aquest llibre,podem veure la evolució de Damiata ,d'una xiqueta enamorada que acava convertint-se en una prostituta  perqué  ningú vol casar-se amb ella,i la veritat no m'estranya perqué en aquella època  ,supose,el més important eres les aparences.Personalment crec que en aquesta situació i en la de Agnes ,l'amant de Joanot,es pot veure reflectat que el amor a vegades fa que no penses amb cordura i que perdas la raó simplement per una persona,i que tota la teua existència,per a dir-ho d'alguna forma,dependa de l'home.També pense que el comportament d'Agnes al reaccionar quan Joanot la va deixar es deplorable i infantil,pense que eixa forma d'actuar per a una persona que es suposa es noble i sap com comportar-se no té cap sentit,pense que Agnes sabia el que li esperava al fer-se amant de Joanot.Però a la meteixa vegada se,no per experiència propia,que quan a una dona li humilien i li deixen com si no fóra res  tendeix a actuar de formes,a vegades, paregudes.