domingo, 30 de noviembre de 2014

1.6

Doncs per fi he acabat de llegir-me el llibre i per això aquesta serà l'última entrada apart,òbviament,de la opinió personal final.

Aquesta es l'última setmana d'exàmens i no puc esperar a que siga divendres,apart de que tinc l'últim examen d'aquesta avaluació perquè em vaig a Madrid!Vaig parlar amb els meus pares,i han decidit que el meu germà i jo ens mereixem unes 'mini vacances'.No puc esperar a que siga divendres.

Seguint amb el que  vaig escriu-re en l'ultima entrada,Nèstor es troba molt trist per la partida d 'Irina i  per la separació dels seus pares,no sap que fer i suposem que podem dir que es troba perdut,per dir-ne alguna cosa.Amb l'ajuda de Johnny i Sara (la seua consciència)aprofitar la seua història i tot allò que va passar amb Irina per a escriu-re.
S'inventa una història en la que Olya (la mare d'Irina)a Rússia es va casar amb un home ric,que resultà ser el cap d'una màfia russa,tot acaba malament i Olya vol fugir perquè Kirill(el seu marit)l'amenaça i ellla no vol això per a la seua petita Olga (Irina).Acaba fugint amb l'ajuda d'un guardaespatlles i es va a Dènia.Passen bastants anys i en aquell lloc el troba un dels homes de Kirill ,decideix  finalment es va a Vila-roglet on Irina coneix a Nèstor (ell mateix)i s'enamora,però finalment tenen  que fugir i per això no es pot acomiadar d'ell.
En l'epileg es veu com Nèstor ha seguit la seua vida i es troba en una relació amb Aurora,la seua germana té dotze anys,la seua mare es va casar amb Joan (el seu ex-amant),i el seu pare està en una relació amb una xica dotze anys menor que ell.

Doncs si us diu la veritat trobe molt bonic que Nèstor escriga una història o novel·la sobre Irina i qual puga ser el perquè de la seua marxa sense acomiadar-se d'ell,ho trobe una bona forma per 'olvidar-se' d'alguna forma d'ella,però es veu que sempre la recordarà i la veritat es que això no ho entenc,i no m'entra en el cap perquè li ha marcat tant,pot ser que siga el seu primer amor,però tampoc es per a tant,si dic la veritat jo estaria més trist si els meus pares es separaren.I em frustre perquè no l'entenc,
pot ser que no ho faig  perquè mai he estat enamorada ,però trobe que això es exagerat,sols han sigut un parell de dies o mesos,no ha sigut un any o més.Mai s'han dit '''te amo'' o ''t'estime'' i damunt no pot olvidar-la amb el pas dels anys.

No hay comentarios:

Publicar un comentario