martes, 11 de noviembre de 2014

1.2

Hola,us vaig a parlar un poc sobre un dels meus hobbies,la fotografia. No es que se'm dona del tot be però faig el que puc,va ser el meu germà major (Samuel) qui va encaminar-me,ja que el portava bastant de temps sacant fotos,perquè tenia que fer-ho,estudiava per a ser dentista i doncs n'hi tenia que fer-hi fotos als dents i a les diverses malformacions en aquestos.La veritat esque m'agrada bastant,cada vegada que el veu,eixim a sacar'ne fotografies,obviament si ell té temps,a vegades anem a donar voltes per Madrid ,però aquest no n'hi passa quasi mai ja que quan vaig a Madrid normalment ix amb ells sense càmara,el que si fem es quan anem de viatge a una altre país ell n'hi fa fotos i em va dient quins mecanismes va tocant,per a que jo aprenga,la veritat esque té molta paciència. Aquestes son unes de les fotografies d'ell que més m'agraden
























   


























































Aquesta es quasi l'única foto que m'agrada i he fet jo

Em recorde que aquesta la faig fer a Suècia,ens vam despertar bastant de matina,perquè havíem d'anar al port,(hi havíem de anar a Dinamarca,crec) ens trobàvem a la casa de una amiga i el paisatge era preciós,doncs el meu germà em digué ''Fes-me una foto''i jo com la seua germana menor i quasi obligada vaig tindre que dir que si,i el resultat em va quedar de les mil meravelles.

 Canviant de tema de manera ràpida,us diré com vaig amb el llibre,vaig començar a llegir-lo,i vull parlar principalment de Nèstor i la seua família.Puc dir que Nèstor i jo ens assemblen en tres característiques,la primera és que la seua família com la meua estan com una regadera ,però hi supose que això passa amb totes les famílies,malgrat que pense d'eixa manera ,tots ells són els meus exemples a seguir,perquè tot el que es van proposar ho van aconseguir,i amb creus,van superar tots els seus moment en el que es trobaven sense ganes de fer-hi rés i ara els meus tres germans majors es troben fent el que lis agrada,i treballant en el que ells van estudiar,o estudiant el que volem,i la veritat,avui a dia,açò no es molt comú.La segona cosa en la que ens assemblem es en que ambdós em estudiat al conservatori,però a mi a diferència d'ell no em deixen renunciar als estudis de música,intente dir-li als meus pares de manera lògica que això em donarà més temps per a estudiar i per a acabar de fer-ne exercicis o alguna cosa que em falta,la bona cosa esque sols tinc que anar a la classe d'instrument.I  la tercera però no menys important esque estem d'aniversari el mateix mes,A FEBRER!Ara no teniu escusa de no felicitar-me,el meu es el 23. A Nèstor li agrada molt escriure i conforme vas llegint el llibre,Nèstor va narrant un conte que li va arribar al cap i la agradà,la veritat no m'agrada molt ,malgrat que el conte siga de ciència-ficció (m'agraden molt aquestos llibres),en el seu conte es troba el capità d'una nau espacial qui ha sigut despertat per una androide anomenada Sara (com jo),aquesta androide li conte els problemes que estan sofrint,i que en aquell mateix moment es troben dirigint-se cap al Sol.El capità es fixa en Sara ja que es molt guapa,i supose que un futur s'enamoraran i seran feliços menjant perdigots.
 He arribat fins a eixe moment,aniré pujant entrades mes de seguida,ja que la veritat esque estic molt retardada.
 Bona nit,somnieu amb els àngels.

     '' Una vegada descartat el impossible,el que queda,per improbable que parega,es la veritat ''

1 comentario:

  1. Bona nit, Sara.
    Et done l'enhorabona per l'aspecte del blog. La veritat, resulta molt atractiu i les fotos són molt xules. Fa poc vaig estar a Estocolm i m'he recordat molt de la ciutat gràcies a elles. Sobre el blog, no et preocupes, en general tens bona ortografia im'agrada que parles del llibre expressant de forma tan sincera la teua opinió personal.
    Segueix així.
    Carles.

    ResponderEliminar